A la tardor de 1941, la família Montserrat – Boada van venir a Les Fonts procedents d’Olesa. Eren anys difícils, acabada la guerra i amb 4 fills, l’avia Maria va entomar la responsabilitat de regentar un petit negoci, creat als anys 20, que li oferien uns parents. En un principi era un “quiosc” de queviures, tenint la seva màxima clientela els estius. Durant els primers anys l’avia amb els seus fills van anar fent créixer el negoci amb berenars i dinars per encàrrec. Es va fer el boca orella que la Senyora Maria feia plats molt bons, i entre galliner, hort i habilitats culinàries van fer pròsper aquell “quiosc” i va passar a ser un “Merendero”. Era el lloc de reunió d’estiuejants, d’aplecs (a St. Mus o a St. Feliuet) i tardes de berenars amb ball; acompanyat d’una gramola pels veïns de Terrassa i Rubí. Ja eren famosos els cargols, canelons, el pollastre i conill rostit o amb samfaina i la vedella amb bolets, que encara avui es cuinen amb les antigues receptes heretades. El negoci va anar pujant gràcies al bon tracte i el saber portar de la família, van poder ampliar el local i d’un petit menjador, es va passar a l’actual sala. Amb els anys l’Eduard va entomar la responsabilitat del “Restaurant” i la botiga de queviures. Més endavant si van sumar la seva esposa, la Josefina i els seus fills l’Eduard i la Fanny. Les Fonts havia crescut, als clients de sempre si sumaven els de l’industria i famílies a fer uns bons àpats els caps de Setmana. Així doncs el “Merendero” va donar pas a “Ca l’Eduard”, on avui encara podeu degustar els millors plats de la zona, cuinats amb les receptes de sempre i acompanyat del bon tracte de l’Eduard i la Josefina. Dia a dia, de dilluns a divendres, s’elabora un extens menú on podreu assaborir les recomanacions en boca del propi Eduard. Cada client té un tracte especial, i tots tenen cabuda en la gran família de l’equip que us atendrà amb la il·lusió que sempre han acompanyat als seus clients.